Joan Mayans

Vull!

jmayans | 30 Maig, 2010 16:53

Basta! S'ha acabat la jugada!

Vull veure en color vermell, verd, groc i rosa.

Vull rompre amb les mentides i la hipocresia.

Vull viure el dia a dia.

Canviar els acords menors per majors,

Els tons negres i grisos per vius colors,

Les llàgrimes per somriures sense rencor,

La nit pel dia i els crits per cançons.

Riure de qualsevol doi,

Imaginar-me còmiques situacions.

Estrenyer amb força el puny i dir: NO!

Estimar... Estimar-vos a tots!

Primavera

jmayans | 29 Maig, 2010 19:56

Rialles d'un infant

Innocència perduda de fa anys

Avui tot és gris, trist i banal

Quantes vegades he dit: no hi tornaré mai.

Torn a caure, una altra vegada

Duc tantes bufetades que m'he descomptat

Plor a llàgrima viva i sagn

No hi ha res que aturi aquesta melangia.

Avui necessit una abraçada

Estrenyer-te fort baix la meva mirada

Dir-te que t'estim com mai he estimat

Avui necessit plorar-te en la distància.

Dia a dia

jmayans | 27 Setembre, 2009 10:15

Diumenge, darrer dia de la setmana

La rutina m'envolta i m'engana

Veig la gent passejar riallera per darera la persiana

Que tenen ells que a mi em manca?

-

Altre temps passejava i juvava

Entrava i sortia i de tornar no frissava

Record d'una infantesa allargada

Truncada de cop sense etapa transitòria.

-

M'agaf fort a n'aquesta vida

Pero pareix que el destí ja ha fet la seva tria

La victòria se'm resisteix i m'esquiva

Però lluit! Lluit nit i dia.

Mai

jmayans | 26 Setembre, 2009 10:31

Mai estimaré com he estimat

Lo millor i lo pitjor de jo t'he donat

I ara, ara totsol m'he quedat.

-

Anyorança d'un record o d'una relaitat?

Realitat que el temps, o no, ha distorsionat

Distorsió que m'anula i em fa plorar.

-

Com tornar a començar i oblidar?

Com tornar-te a veure sense sagnar?

Com recordar mirant endavant?

-

Mai estimaré com t'he estimat.

Quan et falta una cosa per estar bé

jmayans | 25 Setembre, 2009 07:38

La vida és un procés. Un procés d’aprenentatge, de conèixer, de sofrir, de ser feliç… de viure.

Quan fa un parell d’anys que redoles per aquest mon més o manco ja saps lo que vols. Supos que com més temps passes aquí, més afines amb els objectius que et marques.

Objectius com, família, amics, feina, acceptació social… Cadascú té els seus propis, encara que molts són comuns.

Quan vas aconseguint aquests objectius et sents realitzat, satisfet, feliç. És clar que sempre hi ha objectius que se te poden escapar, però que pentura els pots substituir per uns altres. I n’hi ha d’altres que per més que cerquis, no trobes alternatives. Aquests són els que foten.

Quan fas tot lo que pots per aconseguir-ho i no trobes resposta. Quan cerques altres alternatives i tanmateix acabes allà mateix. Quan un fracàs fa tremolar el teu mon. Quan et falta una cosa per estar bé.

1 2 3 4  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb