Joan Mayans

Més viure i menys prozac

jmayans | 26 Abril, 2009 11:35

Després d'un fet trist o dramàtic sentim dolor. Entram com a dins una espiral negativa que pensam que serà eterna. Sufrim, ploram, ens autocompadim. Anam pel mon com si anassim amb patins de línea sense saber patinar. No ho controlam, tenim por a caure i a fer-nos mal.

Hi ha medicaments, pastilles com el prozac, el tranquimacin o un valium (més light) que ens poden ajudar a mitigar aquesta sensació de pèrdua de control de la nostra vida, la tristeza. I realment és efectiu. Als pocs dies de seguir aquest tractament et sents millor, més alegre.

Però no deixa de ser un "parche", un sesit a la nostra ansietat. Aquests medicaments no curen, sino que maquillen el nostre malestar.

La vertadera cura a aquests episodis és reflexionar, xerrar, fer feina, surtir, passejar, fer esport, riure, plorar... VIURE!!!

És ver que és fàcil escriure o dir això, i no tant posar-ho en pràctica. Però és la vertadera sol.lució.

Si estic malament vull sofrir, plorar, estar ansiós, tenir ràbia, sentir-me impotent. I si estic be vull riure, cantar, botar, plorar d'alegria. No vull que cap "droga" (referida a medicament) elimini el meu malestar.Vull passar per totes les fases que com a persona me pertoquen. Vull caure i tornar-me a aixecar. I tornar a caure i tornar-me a aixecar. Les vegades que siguin necessàries.

Arriba un punt que el teu cos té una sèrie de mecanismes que ajuden a preveure aquestes caigudes, i en cas de que aquestes succeixin la recuperació és més ràpida.

No vull ser com el Che Cranc

jmayans | 21 Abril, 2009 21:34

Per què els crancs caminen cap enrera?

Podriem pensar que ho fan perque tothom camina cap envant, per ser diferents a la resta. Uns revolucionaris!! Com el Che Guevara. En aquest cas, el Che Cranc.

Però el Che Cranc, a diferència del Che Guevara, és un fals revolucionari. Els revolucionaris es rebel.len contra les imposicions, lluiten per canviar el present i tenir un futur millor. El Che Cranc està ben armat. Disposa de dues pinces ben esmolades i una armadura robusta. Però el Che Cranc no lluita per canviar ni el present ni el futur. Ell lluita contra el passat. Viu d'esquenes al present i conseqüentment al futur. Té la mirada fixa en el passat, no veu res més. El Che Cranc lluita amb totes les seves forces, utilitzant les seves esmolades pinces contra el passat, però és una batalla perduda. Però ell insisteix i insisteix, està cegat.

El Che Cranc encara no ha comprès que no es pot lluitar contra el passat, que no es poden canviar les situacions, els fets, les paraules que el temps s'ha encarregat d'arxivar. El Che Cranc encara no ha comprès que les uniques situacions que pot controlar són les presents. El Che Cranc encara no ha comprès que la seva lluita contra el passat s'ha de dur a terme des del present, mirant envant, ferme.

És possible que quan el Che Cranc se n'adoni de que la seva lluita s'ha de lliurar en el present, les primeres batalles les perdi. Però aquestes primeres batalles perdudes, des del present, no són derrotes, són experiència. Experiència que li farà guanyar la seva nova batalla contra el present per mai més haver de lluitar contra el seu antic enemic, el passat.

Cases Oficials

jmayans | 20 Abril, 2009 07:13

N'Aragorn (es fill de n'Aratorn, que vivia a n'es carrer nou) i els seus amics (en Gimli,un nanet més puta que ses erugues, i en Legolas, un cusí d'enfora d'es Capitan Spook) se varen cansar d'encalçar orcos i animals extranys. Aquests eren uns putes i s'havien motoritzat.

En Sauron, que era un cabró, però tenia duros, els hi havia comprat una Harley Davison a cada un. I es nostros amics encara anaven a cavall o a peu i no n'agafaven cap.

Se varen reunir amb en Gandalf, que feia poc l'havien anomenat Papa, per veure si arreglaven aquest desavantatge.

Li varen demanar una cotxo per anar a encalçar orcos, perque d'aquella manera que anaven no podia ser. En Gandalf lis va comprar un Citroën Dos Cavalls de segona ma que havia vist a n'es Trueque feia un parell de dies. Au ido, es nostros amics ja estaven motoritzats i a encalçar orcos s'ha dit. Disfrutaven amb aquell cotxet, no hi havia terreny mal pla que se'ls resistis.

Però en Gandalf va voler anar a lo barato i a ses dues setmanes es dos cavals va dir basta. Els va deixar tirarts a devora Mordor. S'havia fotut sa corretja de distribució, i en Legolas li havia posat diesel en lloc de benzina.

En Gimli va dir que podien dur es dos cavalls a ca seva, perque es seu germà tenia un concesionarí oficial Citroën. I així ho varen fer. Varen cridar a n'es seguro perque els hi enviàs una grua, i cap a n'es taller d'es germà d'en Gimli. Varen discutir preu i es germà d'en Gimli no volia baixar de 1000 €.

N'Aragorn tot emprenyat agafa telèfon i telefona a n'es seu sogre, que era es cantant d'Aerosmith i tenia un taller de xapa. I amb 400 € varen tenir es dos cavalls arreglat i amb un motor 2200 cc.

Crosteres.

jmayans | 16 Abril, 2009 09:00

Fa temps me vaig fer un tall. Cagon dena, me pensava que hi quedaria!!! Però no!

Ses ferdies se curen, poc a poc. Les has de desinfectar, embenar-les, fins que surt crostera. I després has de deixar que a sa ferida li toqui es sol i s'aire. Però no acaba aqui sa cosa, "aahhmigoo", que te pensaves?

No t'has de tocar sa crostera perque sino te pot quedar marca. I una marca de crostera qualque pic torba molt en anar-se'n. "Moraleja:

No provis de tocar-te sa puta crostera!!!!!

Enhorabona!

jmayans | 15 Abril, 2009 21:46

Si pots llegir aquest missatge és perquè el procés de registre s'ha realitzat correctament. Rep una cordial benvinguda!
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb