Joan Mayans

Vespre

jmayans | 04 Maig, 2009 20:34

Arribes a ca teva el vespre, esgotat d'un dia més de la teva vida. Un dia més, igual que l'anterior i segurament igual que el de demà. Tens ganes de plorar. Tens la llàgrima als ulls, però et resisteixes a que caigui i recorri la teva cara. Són breus moments, però intensos. Desitges adormir-te de seguida i que arribi el nou dia, assoleiat si pot ser.

Poses la tele a veure si hi trobes alguna treva a la teva tristesa, però recordes que aquell dia posen el programa que solies veure amb ella. Aquella llàgrima empeny més fort que mai i tu t'hi tornes a resistir, però aquesta vegada ella guanya la batalla i cau.

És extrany. Tot i les dificultats, les bregues, les males cares... et quedes amb els bons moments. Tens anyorança. El cor batega molt fort i a aquella primera llàgrima que s'ha escapat dels teus ulls n'hi segueixen més. Hi ha una barreja de sentiments i contradiccions tal com si haguessis passat tota la fruiteria per l'exprimidor. No ets capaç a distingir-ne el sabor.

Atures la tele i poses la ràdio. Curiosament posen One de U2. Una cançó que parla de la lluita d'una parella per seguir junta. És curiós que molts de matrimonis posin aquesta cançó al seu banquet de noces, ja que més be és una cançó trista.

Ja no cauen més llàgimes. T'acomodes a dins el llit intentant racionalizar la situació, intentant convecer-te de que vares prendre la decisió correcte. Tanques els ulls i t'aferres fort al cuixí, com en un reflexe d'autoprotecció.

Apures els darrers moments abans de deixar-te anar per la son que t'envaeix.

Ja no sona One. T''adorms amb els primers acords de It's a beautiful day.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb