Joan Mayans

Més viure i menys prozac

jmayans | 26 Abril, 2009 11:35

Després d'un fet trist o dramàtic sentim dolor. Entram com a dins una espiral negativa que pensam que serà eterna. Sufrim, ploram, ens autocompadim. Anam pel mon com si anassim amb patins de línea sense saber patinar. No ho controlam, tenim por a caure i a fer-nos mal.

Hi ha medicaments, pastilles com el prozac, el tranquimacin o un valium (més light) que ens poden ajudar a mitigar aquesta sensació de pèrdua de control de la nostra vida, la tristeza. I realment és efectiu. Als pocs dies de seguir aquest tractament et sents millor, més alegre.

Però no deixa de ser un "parche", un sesit a la nostra ansietat. Aquests medicaments no curen, sino que maquillen el nostre malestar.

La vertadera cura a aquests episodis és reflexionar, xerrar, fer feina, surtir, passejar, fer esport, riure, plorar... VIURE!!!

És ver que és fàcil escriure o dir això, i no tant posar-ho en pràctica. Però és la vertadera sol.lució.

Si estic malament vull sofrir, plorar, estar ansiós, tenir ràbia, sentir-me impotent. I si estic be vull riure, cantar, botar, plorar d'alegria. No vull que cap "droga" (referida a medicament) elimini el meu malestar.Vull passar per totes les fases que com a persona me pertoquen. Vull caure i tornar-me a aixecar. I tornar a caure i tornar-me a aixecar. Les vegades que siguin necessàries.

Arriba un punt que el teu cos té una sèrie de mecanismes que ajuden a preveure aquestes caigudes, i en cas de que aquestes succeixin la recuperació és més ràpida.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb